L’alumne de 4art d’ ESO de l’àrea de llatí haurà de desenrotllar com a mínim les següents capacitats:


I. Conéixer les arrels i evolució de la llengua com un instrument que s’adapta a les necessitats dels parlants.

II. Valorar la diversitat lingüística com una mostra de la riquesa cultural dels pobles.

III. Explicar les semblances que entronquen les distintes llengües amb un origen comú i comparar els elements i estructures de les llengües derivades, cosa que serà especialment enriquidora en les comunitats bilingües, com la Comunitat Valenciana

IV. Conéixer els procediments de formació del lèxic llatí en concret, la derivació i la composició per a entendre millor els procediments deformació de paraules en les llengües actuals.

V. Identificar l’etimologia i conéixer el significat de les paraules del lèxic comú del valencià i del castellà i, en especial, del vocabulari culte que forma gran part de la terminologia científica i tècnica actual.

VI. Comprendre de manera correcta el significat dels llatinismes i expressions llatines que s’han incorporat directament a la llengua parlada, valencià i castellà, i a la científica, en especial a la del dret.

VII. Desenrotllar les capacitats intel•lectuals de l’alumna i de l’alumne per mitjà de l’anàlisi dels elements de la llengua llatina que, pel seu caràcter flexiu, és prototip d’una llengua d’anàlisi.

VIII. Propiciar la reflexió i l’anàlisi del valencià i del castellà, així com de les llengües que s’estudien com a segona o tercera llengua, en les estructures lingüístiques de la qual es fixarà l’alumnat amb més facilitat des de l’anàlisi de la llatina.

IX. Conéixer els aspectes rellevants de la cultura i la civilització romanes, utilitzant diverses fonts d’informació i diversos suports per identificar i valorar la seua pervivència en el patrimoni cultural, artístic i institucional de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.