Justificació

Tal com proposa la LOE, l’àmbit educatiu és un espai de participació de tota la comunitat escolar, la qual cosa propicia també el paper actiu del professorat. En aquesta línia de prendre el context de docència directa com a punt de partida de la reflexió i al professorat com un agent actiu en la resolució dels problemes pedagògics, va nàixer la metodologia de la investigació-acció a mitjans del segle XX de la mà de J. Dewey i L. Stenhouse.
Amb el propòsit d’idear solucions per als problemes que detectem al nostre àmbit escolar, presentem el projecte El perquè de les paraules. La nostra proposta didàctica part de dues realitats habituals en les aules:

-    els mals resultats obtinguts per Espanya en competència lectora segons l'informe PISA de 2009.
-    la constatació de que el llenguatge de les ciències i de la tècnica resulta críptic i estrany a la major part de l’alumnat.

Pel que fa a la primera qüestió, l'informe PISA de 2009 va posar de relleu que les deficiències en competència lectora són una de les causes que provoquen el fracàs escolar de l’alumnat espanyol i va oferir uns mals resultats. Açò ens preocupa i ens fa reflexionar per a cercar solucions que milloren les competències lectores del nostre alumnat i, d’aquesta manera, minven el fracàs escolar.
Si el nostre objectiu és educar lectors competents, com a punt de partida hem de considerar quines competències lectores no dominen:
-    l’alumnat comprèn els textos en els seus aspectes més literals i explícits, sempre que no tinguen necessitat de coneixements previs complexos. No obstant això, troba dificultats en un tipus de lectura que exigeix més profunditat.
-    té dificultat a l’hora de deduir, sense cap tipus d’ajuda, la idea principal del text, encara que si es tracta d’identificar-la entre diverses possibilitats, la dificultat disminueix.
-    mostra també problemes per a organitzar jeràrquicament la informació d’un text.
-    falla en tasques que exigeix tenir en compte informació que apareix distribuïda al llarg del text, és a dir, que no està localitzada en un punt del mateix.
-    aquesta mateixa dificultat la troba quan ha de relacionar informació de dos textos diferents per a respondre a una pregunta plantejada.
-    manifesta també mancances quan la tasca exigeix la comprensió de l’estructura del text. És a dir, saber identificar les parts, de què tracta cada part i la relació que guarden entre elles les mateixes.

La segona qüestió està directament relacionada amb la primera. La manera de pensar i d'expressar els nostres pensaments ens defineix més clarament que la roba que duem. Quant més conega el nostre alumnat el perquè de les paraules que escolta i utilitza, estarà en situació de comprendre i expressar millor els missatges orals i escrits; sobretot el llenguatge de les ciències i de la tècnica, que pot resultar tan críptic i estrany als no iniciats en una determinada especialitat.
Amb aquest projecte els proporcionarem les regles del joc d'aqueix llenguatge, perquè ho desxifren, descobrisquen i formen nous termes sobre animals, conceptes, objectes, malalties, etc. , perquè les llengües estan vives, són dinàmiques, però tenen unes regles de joc.
Parlem de llengües, en plural, perquè el llenguatge científic és el més universal que existeix, transcendeix els nacionalismes i les fronteres dels nostres països comunitaris. Els textos científics, en anglès, per exemple, són més assequibles que els textos col·loquials. És a dir, mentre que per als textos col·loquials d'un idioma s’ha de conèixer bé la pràctica d'aqueix, els seus textos científics, en canvi, utilitzen una terminologia semblant a la dels nostres, perquè tot aqueix lèxic procedeix dels mateixos termes grecs i llatins. Aquest aspecte ens sembla molt importat per a la línia trilingüe.
No es tracta d’ensenyar llatí o grec, sinó d'utilitzar un mètode que amb un reduït nombre de termes concrets de les dues llengües clàssiques, un reduït nombre de morfemes, i adquirint pràctica en els procediments de formació de paraules mitjançant composició i derivació, el nostre alumnat puga conèixer, reconèixer i formar un gran nombre de termes, especialment del llenguatge científic i tècnic.

Objectius:

Objectius per a l’alumnat:

1. Millorar la competència comunicativa mitjançant el desenvolupament de les quatre destreses bàsiques (parlar, escoltar, llegir i escriure), l'ús adequat de les normes lingüístiques, especialment ortogràfiques, esforçant-se per adquirir precisió i riquesa lèxica.
2. Adquirir una competència lectora en grau suficient per a extraure les idees principals, resumir el seu contingut i expressar opinions sobre aquests textos, valorant el seu propi esforç i el dels altres.
3. Utilitzar la lectura com a instrument preferent del procés d'aprenentatge, per a l'accés a la cultura, l'organització reflexiva del pensament i la comprensió de la realitat, desenvolupant capacitats com l'anàlisi, la interpretació o la síntesi.
4. Desenvolupar i comprendre els procediments de la formació de les paraules noves o neologismes (derivació amb prefixos i/o sufixos i la composició).
5. Reconèixer i relacionar els neologismes de les matèries del curs.
6. Utilitzar textos on apareguen paraules etimològicament interessants i productives:  un text històric, literari o científic, un text periodístic o el prospecte d'un medicament.
7. Fomentar l'autonomia i la confiança en les seues possibilitats de progrés, l'afany de superació i la constància necessària per a concloure tasques, adquirint hàbits de treball planificat.


Objectius per al professorat:

1.    Assajar materials didàctics amb caràcter innovador com a eines de suport a la labor docent orientada a la millora de rendiments i de les competències bàsiques per part de l’alumnat.
2.    El context educatiu de docència directa és un espai d’acció i també de reflexió per al professorat. El caràcter transversal de la LOE possibilita traslladar l’experiència educativa des de qualsevol altre àmbit per a millorar el rendiment en l’expressió escrita i comprensió lectora en les llengües d’ús de la Comunitat Valenciana, és a dir, de les competències bàsiques en l’àmbit lingüístic.
3.    Fomentar la formació del professorat a través de la investigació i la innovació educativa sobre el procés de millora de la pràctica educativa.
4.    Gràcies als treballs de John Dewey i Lawrence Stenhouse en la segona meitat del s. XX, el professorat gaudeix d’un paper més actiu en la investigació de l’ensenyament. La idea és que siga el professorat qui investigue la seua pròpia pràctica i valore la seua situació d’una manera crítica.
Fent açò assolirà un desenvolupament professional significatiu, es farà més autònom en els judicis sobre la seua pràctica i descobrirà com pot fer més educatiu l’ensenyament. Stenhouse proposa que la investigació no siga tant el mitjà de conquistar el coneixement com que el procés d’investigació tinga un alt poder educatiu per als qui ho practiquen.
5.    Afavorir les accions innovadores en el desenvolupament del currículum fent especial èmfasi en el desenvolupament de les competències bàsiques.
6.    La investigació-acció potencia el paper actiu del professorat, possibilita la detecció dels problemes reals en el context de docència directa i afavoreix la presa de mesures concretes per a la millora de les competències bàsiques de l’alumnat.

Metodologia.


El projecte El perquè de les paraules es proposa com un material complementari per a la classe de Tutoria o d'Atenció Educativa. Cal recordar que en ambdues tasques està involucrada la major part del professorat i que la seua coordinació la realitza el Departament d'Orientació Educativa i el Cap d'Estudis.
La classe de Tutoria té una assignació d’una hora setmanal, de manera que al llarg del curs disposa d’un màxim de trenta-cinc hores. Per la seua banda, la classe d'Atenció Educativa té una assignació de dues hores setmanals, la qual cosa llança un total de setanta hores per curs.
La metodologia ha de ser participativa, activa i que incite, en la mesura de l’allò possible, a la creativitat. Per això es proposen les següents estratègies:

-    Lectura en veu alta per part del professorat:
Una vegada que el text haja estat llegit pel grup en veu baixa, haurà de ser el professorat qui realitze la primera lectura en veu alta del mateix, posant especial atenció a la pronunciació, les pauses i procurant fer una lectura que no siga plana i desperte la curiositat de l’alumnat.

-    Aclariment del lèxic desconegut:
Si apareix algun terme culte o bé fosc, el professorat pot sol·licitar l’ajuda de l’alumnat per a verificar el seu significat a través de diccionaris en paper o electrònics. És imprescindible que s'entenguen tots i cadascun dels vocables.

-    Selecció dels termes científics i tècnics del text:
Cal assenyalar-los tots però desenvolupament les bases lèxiques de les paraules seleccionades que siguen generadores de molts termes.

-    Lectura en veu alta per part de l’alumnat:
Després dels passos anteriors, és el moment que l’alumnat participe activament tant en la lectura del text com en la seua interpretació per part d’altres companys. Convé que tots participen al llarg del curs però, per a les sessions inicials, és preferible començar amb alumnat voluntari. Després de la lectura, és recomanable fer una posada en comú dels encerts i dels errors perquè tots puguen millorar en següents ocasions.

-    Posada en comú de les idees principals del text i dels neologismes tractats:
Extraure la idea principal i les secundàries de forma individual o per parelles, ser capaç de realitzar un resum amb les seues pròpies paraules i tenir la capacitat de poder formar noves paraules de la mateixa etimologia dels termes cinetífics-tècnics tractats al text.

-    Realització de les activitats elaborades per a cada lectura


Competències bàsiques i matèries o assignatures relacionades:

El projecte El perquè de les paraules persegueix el doble objectiu de reforçar la lectura com a eina bàsica per a l'aprenentatge significatiu i la necessitat de millorar l’adquisició del vocabulari científic-tècnic tant necessari per al correcte aprenentatge de les diferents matèries curriculars. Així mateix propicia l'aprenentatge per competències en els següents termes:

I. Competència bàsica en comunicació lingüística
Amb aquest projecte es pretén desenvolupar els coneixements, procediments i actituds que tenen a veure amb el llenguatge parlat o escrit en els següents termes:
-    conèixer l’origen de les paraules i de la pròpia estructura del discurs per a millorar la comunicació oral i escrita.
-    col·laborar d’una manera eficaç a l’ampliació del vocabulari de registre bàsic i culte.
-    promoure l’acostament i millora de les llengües d’ús a la Comunitat Valenciana.

II. Competència en expressió cultural i artística
Amb El perquè de les paraules també es perseguirà despertar l'interès per la literatura universal, per l’arquitectura, la pintura i en generals totes les arts plàstiques sempre des de la perspectiva del vocabulari .

III. Competència social i ciutadana
La contribució en aquest plànol s’estableix en presentar la civilització grecollatina com a creadora dels drets i deures dels individus i de les col·lectivitats, de la seua participació en la vida pública i del seu llegat d’una Europa diversa, plural i multicultural. D’aquesta manera desenvolupa en l’alumnat actituds de ciutadans actius i compromesos, mitjançant la comprensió del nostre passat i la reflexió sobre els moviments migratoris en l’esdevenir històric.

IV. Competència en el tractament de la informació i competència digital:
L’ús generalitzat de l’aula virtual i de les TICs propicia l’autonomia, la planificació, la reflexió, el rigor lògic i l’hàbit de treball, contribuint a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre i la d’autonomia i iniciativa personal. Es materials seran accessibles en format Web i permetran la interacció d’alumnat i professorat.


 Activitats:

S’ha fet una selecció de textos per als diferents nivells  i cadascun d’aquests texts tindrà les  seues pròpies activitats que respondran sempre a un mateix esquema de treball:
-    El primer bloc destinat al treball lèxic
-    El segon, per a treballar la comprensió lectora
-    El tercer, per a reforçar la competència en redacció i argumentació
-    El quart, per al treball dels valors socials i ciutadans proposats en la lectura.

Participants:

-    Alumnat de 1r i de 2n d’ESO en les tutories
-    Alumnat de 3r i 4t d’ESO d’atenció educativa
-    Professorat tutor/a 1r i 2n ESO
-    Professorat d’atenció educativa 3r i 4t d’ESO.
-    Professor/a Coordinador/a del projecte.
-    Psicopedagoga
-    Professorat PT
-    Coordinador/a de secundària
-    Equip directiu

Mesures d’atenció a la diversitat:

El professorat adaptarà els textos i els materials a les necessitats de l'aula, una vegada conega la diversitat que hi ha en ella i els diferents interessos i mancances  per part de l'alumnat.
A més en les aules on hi haja alumnes d’ACI es prepararà una adaptació específica per aquest alumnat  per part del departament psicopedagògic.


Temporalització:

Nivell 1r i 2n ESO 1/2 hora setmanal al llarg de tot el curs.
Nivell 3r i 4t ESO 1 hora setmanal al llarg de tot el curs