La composició


La composició és la unió de dues o més paraules que posseeixen un significat propi i s'uneixen per a formar una sola que representa (després de la composició) una idea única. A més d'aquesta primera condició, la paraula composta adopta per als dos components un accent únic que en les llengües romàniques sempre va sobre el segon element; sols en algun compost antic trobem l'accent en la primera part: trípode < τρίπους. El plural s'aplicarà normalment al segon element: primaveres < prima (primera) i ver, veris (primavera).

Hi ha no obstant compostos de dos noms intactes que encara no s'han fos per complet. En aqueixos casos el primer element conserva un accent feble o secundari: sordmut < surdus + mutus. Les paraules compostes de dues o més lexemes que s'escriuen amb guió, tenen en tots els seus elements una síl·laba tònica i per això, han de dur titlla quan les regles generals d'accentuació la requerisquen: despús-demà.

La composició és el procediment més utilitzat en la majoria de disciplines científiques a l'encunyar noves paraules, com per exemple: gasteròpode < γαστήρ (estómac) + πούς, ποδός (peu), termòstat < θέρμη (calor) +   στατός (estable).

Els prefixos són morfemes derivatius que precedeixen a un lexema. Però hi ha alguns prefixos grecollatins com τῆλε (lluny) o multus (molt), que donen lloc a importants famílies en les llengües romàniques, que en realitat són autèntics lexemes que formarien per tant no derivats sinó compostos, i així els anem a tractar.

La rentabilitat

El nostre objectiu és que a l'assignatura de "Fonaments lèxics"  l'alumnat  aprenga l'origen de moltes paraules amb el coneixement d'un nombre no excessiu d'ètims grecs i llatins, com per exemple l' ètim següent:

‒fero, ra. (Del lat. -fer, -ĕri, de ferre, portar). 1. elem. compos. Significa 'que porta, conté o produeix'.
En castellà: acuífero, aerífero, alífero, aquilífero, argentífero, armífero, aurífero, bífero, branquífero, calorífero, carbonífero, caulífero, cerífero, coralífero, crucífero, cuarcífero, cuprífero, cupulífero, diamantífero, esporífero, estaminífero, estannífero, florífero, foraminífero, fosilífero, fructífero, frugífero, fructífero, fumífero, glandífero, gutífero, ignífero, infructífero, lactífero, lanífero, laticífero, lucífero, mamífero, melífero, metalífero, mortífero, nubífero, odorífero, oleífero, ostrífero, palmífero, pestífero, petrolífero, pinífero, platinífero, plumífero, pomífero, prolífero, quilífero, resinífero, sacarífero, salífero, salutífero, saporífero, seminífero, signífero, somnífero, soporífero, tridentífero, venenífero, vinífero.
En valencià: aqüífer, aerífer, alífer, aquilífer, argentífer, armífer, aurífer, bífer, branquífer, calorífer, carbonífer, calorífer, cerífer, coral·lífer, crucífer, quarsífer, cuprífer, cupulífer, diamantífer, esporífer, estaminífer, estannífer, florífer, foraminífer, fossilífer, fructífer, frugífer, fructífer, fumífer, glandífer, gutífer, ignífer, infructífer, lactífer, lanífer, laticífer, lucífer, mamífer, mel·lífer, metal·lífer, mortífer, nubífer, odorífer, oleífer, ostrífer, palmífer, pestífer, petrolífer, pinífer, platinífer, plumífer, pomífer, prolífer, quilífer, resinífer, sacarífer, salífer, salutífer, saporífer, seminífer, signífer, somnífer, soporífer, tridentífer, venenífer, vinífer.

Bases lèxiques

Una base de dades és un conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent. Les bases lèxiques seran bases de dades organitzades en camps semàntics. Les bases lèxiques que anem a tractar són les del  llibre : BELTRÁN, M.T., CASES M.T. y GARCÍA MERCEDES, El porqué de las palabras, Ediciones clásicas, on el vocabulari s'organitza en tres blocs:
  1.  Bloc I: Γόγος / Verbum (El llenguatge) :
  2. Bloc II: Κόσμος / Universum:
  3. Bloc III: ῎Aνθρωπος / Homo.
En aquest enllaç tens  eina informàtica per a facilitar l'accès al vocabulari científic d'aquestes bases lèxiques: http://mariateresacases.16mb.com/fonaments/bases_lexicas.html.