Algunes lleis fonètiques del llatí al català

CONSONANTS SIMPLES

Inicial

 

1- En general es conserven: fumum > fum, matrem >mare, paucum > poc

2- La I consonàntica > j: iam > j

3- La  L es duplica: luna > lluna; locum > lloc

 

Interior

 

4-Les sordes sonoritzen: vita > vida; precare > pregar

5-La L, R, M, N, F, G, es conserven: pomam > poma; mare > mar; legere > llegir

6- La B > V: probare > provar

7- La D desapareix: codam > cua

 

Final

 

8- Desapareixen totes menys L, R, S: sol > sol, per > per

9- La M > N en monosíl·labs: quem > quin

 

CONSONANTS AGRUPADES


Inicial

 

10- La PL, FL, CL no canvien: pluviam > pluja, flammam > flama, clavem > clau

11- La S + cons. desenvolupa una E inicial: scena > escena, spatium > espai

 

Interior

 

12- Les dobles es simplifiquen: bucca > boca

13- Les sordes sonoritzen davant de líquida: aprilem > abril, nutrire > nodrir

14- Les sonores es conserven o desapareixen: quadrum > quadre, quadraginta > quaranta

15- La PS, SC > IX: piscem > peix, vascell > vaixell

16- La MN, GN > N / NY: lignam > llenya

 

DIPTONGS

 

17- Els diftongs evolucionen: AE > E, OE > E, AU > O: caelum > cel, poenam > pena, aurum > or

VOCALS

Àtones

18- La O breu i llarga en síl·laba final es perd: amicum > amic; manum> ma

19- La I breu en síl·laba inicial i final > E: inimicum > enemic; turrim > torre

 

Tòniques

 

19- La E breu i llarga es mantenen: terram > terra; plenum > ple

20- La O breu > O: lupam > lloba

21- La O llarga es manté: bonum > bo