Situació històrica (SEGLE III)

Després de la crisi del segle III, a partir de l'any 284, va tenir lloc un reviscolament del poder imperial i un canvi en la concepció de l’estat que comporta aquestes conseqüències:
  1. En un primer moment (284-361), l’emperador accentuà el seu poder absolut i alhora va associar, de manera definitiva, altres coemperadors en el govern de l’Imperi, període que la historiografia ha qualificat amb el nom de dominat. En un segon període (395-476), es va dividir l’Imperi en dues parts, amb institucions, organigrama, administració i exèrcit ben diferenciats.
  2. El pes cultural, socioeconòmic i polític es va desplaçar definitivament a la part oriental, cosa que justifica la fundació, per part de l' emperador Constantí, de la ciutat de Constatinoble.
  3. La situació, tant econòmica com política, de la part oriental va ser més estable que la d'Occident, per la qual cosa no és correcte parlar de decadència de l'Imperi, sinó de decadència d'Occident.
  4. Es va accentuar la pressió dels pobles fronterers de la part occidental, els quals s'anaven empenyent els uns als altres fins que finalment travessaren les fronteres i ocuparen territoris de l'Imperi.
  5. Hi va haver una lluita ideològica entre cristianisme i paganisme, de la qual va sortir vencedor el primer. Amb tot, per una banda la cultura pagana continua vigent i, per l'altra, el cristianisme procura assimilar moltes de les seves peculiaritats.
Dioclecià renova l' organigrama de govern de l'Imperi. Associa al seu poder tres persones més - un Augustus, amb gairebé les mateixes atribucions que l'emperador, i dos Caesares, que actuaven com a sengles subordinats -, amb el compromís que al cap de vint anys els augusts abdicarien en els cèsars, els quals alhora nomenarien dos nous cèsars.
Aquest sistema de govern, anomenat tetrarquia, va permetre la descentralització de l'administració i assegura una millor defensa de les fronteres. En efecte, cadascun dels tetrarques vivia en una ciutat diferent, i s'ocupava de la defensa d'una zona de l'Imperi.
A la mort de Constantí, després de unes lluites fratricides, Constanci el jove es va convertir en emperador únic i va establir la capital imperial a Constantinoble.


Consulta el llinatge

En l'últim quart del segle IV és ben patent la diferència d’interessos entre les parts occidental i oriental de l'Imperi. És així que en morir, Teodosi va deixar el govern als seus dos fills: al capdavant d’Occident designa Honori, i al capdavant de la part oriental, Arcadi. Aquesta partició va tenir caràcter definitiu i l’Imperi mai més no va estar sota el comandament d’una única persona.

Consulta el llinatge

Durant els primers anys del segle v, els pobles fronterers continuaren atacant la part occidental. Així, els visigots van arribar a Roma l’any 410; els huns d’Àtila van ser aturats a la zona de l’actual regió de la Xampanya (França) l’any 451; els vàndals travessaren tot l’Imperi i s’establiren al nord d’Àfrica, i els francs, a la Gàl•lia. Aquestes preses progressives de territori van desembocar en la caiguda definitiva de Roma en mans dels hèruls comandats per Odòacre, que l’any 476 va destituir l’últim emperador d’Occident, Ròmul Augústul. Poc temps després, Teodoric, que pertanyia al poble dels ostrogots, va assassinar Odòacre, es va fer amo d’Itàlia i va fixar la capital a Ravenna.