Situació històrica (SEGLE III)

A partir del segle II les forces militars destacades a cada província havien adquirit un grau d'autonomia important. Com a conseqüència d'aquest fet, el segle va acabar amb lluites entre els diferents generals proclamats emperadors per les tropes respectives. Aquestes lluites són indici del problema que serà cabdal els anys següents: la fragilitat de la unitat de l'Imperi.
En el mateix sentit, durant aquest segle ja es va començar a entreveure l'inici de la futura hegemonia de les províncies orientals sobre les occidentals, que fins aleshores havien estat preeminents. L'Orient grecoparlant va esdevenir el centre cultural de l'Imperi, cosa que comporta un suport oficial a les religions orientals per part dels emperadors i l'aparició de grans intel•lectuals de procedència oriental.
Amb tot, els membres de la dinastia intentaren fer la impressió que hi havia una continuïtat respecte de la dinastia dels Antonins en tots els àmbits de la vida pública.
Des del punt de vista de política interior, les relacions dels emperadors amb el Senat es deterioraren molt. Durant aquest període s'accentua l'esperit despòtic de la figura de l' emperador. També es va reformar l' exèrcit per defensar-se dels atacs simultanis ocasionats per les aliances de pobles bàrbars. Des del punt de vista exterior continuaren les lluites, sobretot a la frontera del Danubi i en el front oriental.

Consulta el llinatge